Letra de ligason :

Lo Congrès permanent de la lenga occitana

Lo Congrès qu'ei l'organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Qu'amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas e que'u sostienen las collectivitats e lo Ministèri de la cultura e de la comunicacion - DGLFLF.
  • dicod'Òc dicod'Òc
  • tèrm'Òc tèrm'Òc
  • vèrb'Òc vèrb'Òc
  • top'Òc top'Òc
  • express'Òc express'Òc
  • punt de lenga punt de lenga
FR→OC
OC→FR
OC→OC
Istoric

Expressions

« Méter lo pan a la man »

Méter lo pan a la man

Faire une situation à quelqu’un

punt de lenga

Las alternàncias consonanticas

Jutges

Alternàncias consonanticas g/gu, j/g, c/qu en foncion de la vocala que seguís.

« Jutgi pas lo jutjament d'un jutge »

Actualitats

  • All
  • Eveniments
  • Institucion
  • Politicas
  • Publicacions
  • Recèrca
  • Ressorsas
  • Tot
  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
load more / hold SHIFT key to load all load all

Mesa en lutz

Lo Basic en linha !

Lo Basic, navèth lexic elementari francés-occitan deu Congrès.

API deu Congrès

Desvolopatz las vostas aplicacions dab las dadas deu Congrès.

Plataforma ReVOc

Balhatz la votz tà bastir la reconeishença vocau en occitan.

Basa textuala

Consultatz la basa textuala occitana BaTelÒc.

Taus telefonets

Descargatz dicod'Òc e verb'Òc au vòste telefonet.

Laboratòri

Utís de consultacion avançada deus lexics deu Congrès.

Camin

Conjugasons sufixada, non sufixada e mièja sufixada.

« Parti »

Demest los vèrbes en /-ir/, se’n tròba qualques uns que se pòdon conjugar tanben coma de vèrbes non sufixats :
— en gascon : « partir », « pudir », « sentir », « servir »… : « parti », « partes », « part », « partim » / « partem », « partitz » / « partetz », « parten » ; lo vèrbe « dromir » es pas jamai sufixat ;
— en lengadocian : « cobrir », « culhir », « obrir », « partir », « seguir »… : « parti », « partes », « part », « partèm », « partètz », « parton » ;
— en provençal : « parti », « partes », « part » / « parte », « partèm », « partètz », « parton » ; en provençal, aqueles vèrbes son pus nombroses.

En lengadocian, al preterit, un element /gu/ s’intercala entre la vocala /i/ e lo morfèma /èr/ : « partiguèri » (part-i-gu-èr-i). En provençal, se tròban doas formacions : una amb l’element /gu/ : « partiguèri »…, l’autre sens cap d’element intercalat : « partèri »… Quand l’element /gu/ es present, la conjugason en /-ir/ es dicha « mièja sufixada ».

En gascon, lo preterit presenta pas aquel element : « sentii », « sentís », « sentí »… Pasmens, localament, se pòdon trobar de preterits sufixats en /r/ : « sentiri »… o en /sc/ : « sentiscoi »…

Maurici Romieu, vicepresident del Conselh lingüistic del Congrès

Fòto : Manu_H

En aliança amb La Setmana