Letra de ligason :

Lo Congrès permanent de la lenga occitana

Lo Congrès qu'ei l'organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Qu'amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas e que'u sostienen las collectivitats e lo Ministèri de la cultura e de la comunicacion - DGLFLF.
  • dicod'Òc dicod'Òc
  • tèrm'Òc tèrm'Òc
  • vèrb'Òc vèrb'Òc
  • top'Òc top'Òc
  • express'Òc express'Òc
  • punt de lenga punt de lenga
FR→OC
OC→FR
OC→OC
Istoric

Expressions

« Es la fièira dels trucs »

Es la fièira dels trucs

C’est un jeu brutal

punt de lenga

L'article partitiu

Balha-li d'aiga

Ont s'emplega l'article partitiu « de », ont s'exprimís lo partitiu pel substantiu sol ?

« Balha-li d'aiga »

Actualitats

  • All
  • Eveniments
  • Institucion
  • Politicas
  • Publicacions
  • Recèrca
  • Ressorsas
  • Tot
  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
load more / hold SHIFT key to load all load all

Mesa en lutz

Lo Basic en linha !

Lo Basic, navèth lexic elementari francés-occitan deu Congrès.

API deu Congrès

Desvolopatz las vostas aplicacions dab las dadas deu Congrès.

Plataforma ReVOc

Balhatz la votz tà bastir la reconeishença vocau en occitan.

Basa textuala

Consultatz la basa textuala occitana BaTelÒc.

Taus telefonets

Descargatz dicod'Òc e verb'Òc au vòste telefonet.

Laboratòri

Utís de consultacion avançada deus lexics deu Congrès.

Pluèja

Qual temps del subjonctiu utilizar dins una subordenada ?

« Qu'atendó que la ploja estosse passada »

La question de la concordança dels tempses se pausa dins las proposicions subordenadas al subjonctiu. Al subjonctiu, i a quatre tempses : dos simples (lo present e l'imperfach) e dos compausats (lo passat e lo plus-que-perfach).

Quand lo vèrbe principal es al present o al futur de l'indicatiu, lo vèrbe de la subordenada es :
- al present, se marca la simultaneïtat o la posterioritat : « Vòli que m'ajudes a desplaçar l'armari », « Ne pensi pas que vienga doman ».
- al passat, se marca l'aspècte complit e l'anterioritat : « Partiràs pas abans que siá arribat », « Ne crei pas que l'ajas lejut ».

Quand lo vèrbe principal es a un temps del passat de l'indicatiu o al condicional (present o passat), lo vèrbe de la subordenada es :
- a l'imperfach, se marca la simultaneïtat o la posterioritat : « Èra content que venguèssi », « Ne caleré pas que's manquèsse lo trin ».
- al plus-que-perfach, se marca l'aspècte complit e l'anterioritat : « Èri estonat qu'aguèsse agut aquela idèa », « Qu'atendó que la ploja estosse passada ».

Maurici Romieu, vicepresident del Conselh lingüistic del Congrès

Bibliografia :

  • Gramatica occitana d'Alibèrt
  • Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu de Romieu & Bianchi

Fòto : Coalcliff

En aliança amb La Setmana