Letra de ligason :

Lo Congrès permanent de la lenga occitana

Lo Congrès qu'ei l'organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Qu'amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas e que'u sostienen las collectivitats e lo Ministèri de la cultura e de la comunicacion - DGLFLF.
  • dicod'Òc dicod'Òc
  • tèrm'Òc tèrm'Òc
  • vèrb'Òc vèrb'Òc
  • top'Òc top'Òc
  • express'Òc express'Òc
  • punt de lenga punt de lenga
FR→OC
OC→FR
OC→OC
Istoric

Expressions

« Escolar son veire »

Escolar son veire

Vider son verre

punt de lenga

Evolucion de l'escritura

Fotosintèsi

Coma escriure en occitan los fonèmas eretats del grèc e del latin ?

« Fotosintèsi »

Actualitats

  • All
  • Eveniments
  • Institucion
  • Politicas
  • Publicacions
  • Recèrca
  • Ressorsas
  • Tot
  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
load more / hold SHIFT key to load all load all

Mesa en lutz

Lo Basic en linha !

Lo Basic, navèth lexic elementari francés-occitan deu Congrès.

API deu Congrès

Desvolopatz las vostas aplicacions dab las dadas deu Congrès.

Plataforma ReVOc

Balhatz la votz tà bastir la reconeishença vocau en occitan.

Basa textuala

Consultatz la basa textuala occitana BaTelÒc.

Taus telefonets

Descargatz dicod'Òc e verb'Òc au vòste telefonet.

Laboratòri

Utís de consultacion avançada deus lexics deu Congrès.

Cantar

A de qué servisson los vèrbes semi-auxiliars ?

« Comencèt de cantar »

Lo ròtle dels vèrbes semi-auxiliars e de las perifrasas verbalas (cf. Los vèrbes semi-auxiliars 1) es de marcar una modalitat o un aspècte especific del procès verbal.

Las modalitats mai correntas son la possibilitat e la necessitat. La possibilitat se marca per l’emplec del semi-auxiliar « poder » (« Qu’ac poderà har ») e la necessitat per l’emplec del semi-auxiliar « dever » / « deure » (« Deves restar assetat »). Se pòt marcar tanben amb lo semi-auxiliar « caler » / « faler » o la perifrasa verbala « aver de » : « Me cal partir », « Auràs de clavar la pòrta ».

Los semi-auxiliars e las perifrasas verbalas servisson tanben a marcar l’aspècte, es a dire un moment de la realizacion del procès verbal, per exemple :
- lo començament de la realizacion : « Comencèt de cantar », « Se botèt a cantar »
- la realizacion en cors : « Es a passejar lo can »
- la fin de la realizacion : « A finit de picar lo tèxte »
Pòdon tanben marcar una particularitat del procès verbal, per exemple la repeticion : « Que’u torni léger »…

Maurici Romieu, vicepresident del Conselh lingüistic del Congrès

Bibliografia :

  • Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu de Romieu & Bianchi
  • Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne (parlers languedociens) de Florian Vernet

Fòto : Dennis Jarvis

En aliança amb La Setmana