Letra de ligason :

Lo Congrès permanent de la lenga occitana

Lo Congrès qu'ei l'organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Qu'amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas e que'u sostienen las collectivitats e lo Ministèri de la cultura e de la comunicacion - DGLFLF.
  • dicod'Òc dicod'Òc
  • tèrm'Òc tèrm'Òc
  • vèrb'Òc vèrb'Òc
  • top'Òc top'Òc
  • express'Òc express'Òc
  • punt de lenga punt de lenga
FR→OC
OC→FR
OC→OC
Istoric

Expressions

« Fotre una rosta »

Fotre una rosta

Flanquer une raclée

punt de lenga

La tonicitat

Lo present qu'ei sus la taula

Quaus mots son tonics, atònes proclitics o atònes enclitics ?

« Lo present qu’ei sus la taula »

Actualitats

  • All
  • Eveniments
  • Institucion
  • Politicas
  • Publicacions
  • Recèrca
  • Ressorsas
  • Tot
  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
load more / hold SHIFT key to load all load all

Mesa en lutz

Lo Basic en linha !

Lo Basic, navèth lexic elementari francés-occitan deu Congrès.

API deu Congrès

Desvolopatz las vostas aplicacions dab las dadas deu Congrès.

Plataforma ReVOc

Balhatz la votz tà bastir la reconeishença vocau en occitan.

Basa textuala

Consultatz la basa textuala occitana BaTelÒc.

Taus telefonets

Descargatz dicod'Òc e verb'Òc au vòste telefonet.

Laboratòri

Utís de consultacion avançada deus lexics deu Congrès.

Galerians

Los cases especific d'emplec dels auxiliars « èsser » e « aver »

« Qu’avèvan tribalhat com galerians »

Una categoria de vèrbes intransitius forma los tempses compausats amb l’auxiliar aver ; son los qu’an un sens imperfectiu (teoricament lo procès verbal es pas limitat) : « caminar », « córrer », « trabalhar », « viure » / « víver »… : « An caminat dapasset », « Qu’avèvan tribalhat com galerians ».

Los vèrbes mièg auxiliars « dever », « poder », « voler »… se pòdon emplegar coma de vèrbes autonòms o coma de vèrbes mièg auxiliars. Quand son emplegats coma de vèrbes autonòms, l’auxiliar dels tempses compausats es aver : « A pas pogut », « N’avè pas volut ».

Quand son emplegats coma mièg auxiliars (son seguits d’un infinitiu), la causida de l’auxiliar dels tempses compausats pòt èsser determinada :
- siá pel vèrbe mièg auxiliar : « Avián pas pogut anar pus luènh », « A volgut partir »
- sia pel vèrbe a l’infinitiu : « Èran pas poguts anar pus luènh » (cf « Èran pas anats... »), « Es volgut partir » (cf « Es partit »)

En occitan gascon, es puslèu la segonda construccion que s’emplega : « Qu’ei volut partir » (cf « Qu’ei partit »).

Maurici Romieu, vicepresident del Conselh lingüistic del Congrès

En aliança amb La Setmana