Letra de ligason :

Lo Congrès permanent de la lenga occitana

Lo Congrès qu'ei l'organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Qu'amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas e que'u sostienen las collectivitats e lo Ministèri de la cultura e de la comunicacion - DGLFLF.
  • dicod'Òc dicod'Òc
  • tèrm'Òc tèrm'Òc
  • vèrb'Òc vèrb'Òc
  • top'Òc top'Òc
  • express'Òc express'Òc
  • punt de lenga punt de lenga
FR→OC
OC→FR
OC→OC
Istoric

Expressions

« Desborrar quauqu'un »

Desborrar quauqu'un

Déniaiser quelqu'un

punt de lenga

Numerals cardenals e adjectius

Annada

La posicion dels numerals cardenals rapòrt als adjectius que los completan.

« las prumièras tres annadas »

Actualitats

  • All
  • Eveniments
  • Institucion
  • Politicas
  • Publicacions
  • Recèrca
  • Ressorsas
  • Tot
  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
load more / hold SHIFT key to load all load all

Mesa en lutz

Lo Basic en linha !

Lo Basic, navèth lexic elementari francés-occitan deu Congrès.

API deu Congrès

Desvolopatz las vostas aplicacions dab las dadas deu Congrès.

Plataforma ReVOc

Balhatz la votz tà bastir la reconeishença vocau en occitan.

Basa textuala

Consultatz la basa textuala occitana BaTelÒc.

Taus telefonets

Descargatz dicod'Òc e verb'Òc au vòste telefonet.

Laboratòri

Utís de consultacion avançada deus lexics deu Congrès.

Balha-li d'aiga

Quaus grafèmas occitans son conservats taus com en latin ?

« Majestat »

La màger part deus mots occitans que vienen deu latin, sia per evolucion fonetica normau (formacions popularas) : « femna » / « hemna » < « femina », « mudar » < « mutare », « segur » < « securu », « taula » < « tabula »… ; sia per empront (formacions sabentas), dab adaptacions parciaus : « feminitat » (suu radicau latin « femin- »), « mutacion » < « mutatione », « securitat » < «securitate », « tabulador » (suu radicau latin « tabul- »).

Per aquesta categoria, los principis de l’ortografia generala ne s’aplican pas d’ua faiçon sistematica ; qu’ei atau que’s consèrvan :

- la /j/ etimologica, maugrat que sia seguida de /e/ e /i/ : « jesuita », « majestat », « objècte », « trajectòria »…

- lo grop consonantic /sc/, davant /e/ e /i/, prononciat [s], que sia iniciau : « scenari », « sceptic », « scientific »… o interior : « adolescent », « ascendent », « efervescent », « rescision »…

- la /x/ ; en posicion intervocalica, prononciada [ts] : « existir », « flexibilitat », « luxe »… o tanben [dz] : « examen », « exercici »… ; seguida d’ua consonanta e prononciada [s]: « exclusiu », « excusa », « exterior »…

Maurici Romieu, vicepresident del Conselh lingüistic del Congrès

En aliança dab La Setmana