Letra de ligason :

Lo Congrès permanent de la lenga occitana

Lo Congrès qu'ei l'organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Qu'amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas e que'u sostienen las collectivitats e lo Ministèri de la cultura e de la comunicacion - DGLFLF.
  • dicod'Òc dicod'Òc
  • tèrm'Òc tèrm'Òc
  • vèrb'Òc vèrb'Òc
  • top'Òc top'Òc
  • express'Òc express'Òc
  • punt de lenga punt de lenga
FR→OC
OC→FR
OC→OC
Istoric

Expressions

« Non pas copà's las còstas »

Non pas copà's las còstas

Ne pas se fatiguer, ne pas se casser le cul

punt de lenga

Quinquagenari o cinquantenari ?

Quinquagenàrias

Qual nom utilizar per un anniversari o per una persona d'un atge precís ?

« Una quinquagenària organiza lo cinquantenari »

Actualitats

  • All
  • Eveniments
  • Institucion
  • Politicas
  • Publicacions
  • Recèrca
  • Ressorsas
  • Tot
  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
load more / hold SHIFT key to load all load all

Mesa en lutz

Lo Basic en linha !

Lo Basic, navèth lexic elementari francés-occitan deu Congrès.

API deu Congrès

Desvolopatz las vostas aplicacions dab las dadas deu Congrès.

Plataforma ReVOc

Balhatz la votz tà bastir la reconeishença vocau en occitan.

Basa textuala

Consultatz la basa textuala occitana BaTelÒc.

Taus telefonets

Descargatz dicod'Òc e verb'Òc au vòste telefonet.

Laboratòri

Utís de consultacion avançada deus lexics deu Congrès.

Balha-li d'aiga

Com escríver lo son [∫] en gascon ?

« Que shiulan »

En País d’òc, cada occitanoparlant – e quitament lo que parla pas – es un « lingüista » ! Es a dire se sèm perfeccionistas que cadun i va de sas proposicions per aver la grafia perfiècha. La grafia englobanta englobava pas tot e, en occitan gascon, avèm lo digrama /sh-/ per notar lo fonèma [∫] en posicion iniciala que trobam dins qualques mots coma : « shiular », « shisclar », « shord », etc.

En posicion interiora o a la fin d’un mot, avèm /-ish-/ [∫] | /-ish/ [∫] : « repaish », « corbaish », « deishar », « conéisher », etc.

Qualques mots especificament gascons d’origina aquitanica s’escrivon amb /sh-/ : « shingarra », « shishangla », etc.

Generalament, lo digrama /ch/ nòta [t∫] mas tanben, per aflaquiment, [∫] e quitament en qualques luòcs [tj] : avèm donc, segon los endreches, tres faiçons de prononciar /ch/ : « chaupir », « chucar », « chifra », etc. Aquel digrama s’emplega tanben pels mots empruntats al francés : « chivau », « charrua », « chapèu », « chèc », etc.

Andriu Bianchi, sòci del Conselh lingüistic del Congrès

Bibliografia :

  • Gramatica occitana d'Alibèrt
  • Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu de Romieu & Bianchi

Fòto : Pierre-Yves Beaudouin

En aliança amb La Setmana