Letra de ligason :

Lo Congrès permanent de la lenga occitana

Lo Congrès qu'ei l'organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Qu'amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas e que'u sostienen las collectivitats e lo Ministèri de la cultura e de la comunicacion - DGLFLF.
  • dicod'Òc dicod'Òc
  • tèrm'Òc tèrm'Òc
  • vèrb'Òc vèrb'Òc
  • top'Òc top'Òc
  • express'Òc express'Òc
  • punt de lenga punt de lenga
FR→OC
OC→FR
OC→OC
Istoric

Expressions

« Pissar vergonha »

Pissar vergonha

Boire sa honte

punt de lenga

Donar un òrdre negatiu

Rire

Coma donar un òrdre negatiu, acompanhat o pas de pronoms ?

« Ne’ns haciatz pas arríder ! »

Actualitats

  • All
  • Eveniments
  • Institucion
  • Politicas
  • Publicacions
  • Recèrca
  • Ressorsas
  • Tot
  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
load more / hold SHIFT key to load all load all

Mesa en lutz

Lo Basic en linha !

Lo Basic, navèth lexic elementari francés-occitan deu Congrès.

API deu Congrès

Desvolopatz las vostas aplicacions dab las dadas deu Congrès.

Plataforma ReVOc

Balhatz la votz tà bastir la reconeishença vocau en occitan.

Basa textuala

Consultatz la basa textuala occitana BaTelÒc.

Taus telefonets

Descargatz dicod'Òc e verb'Òc au vòste telefonet.

Laboratòri

Utís de consultacion avançada deus lexics deu Congrès.

Lèbe

Coma se marca la negacion amb los indefinits, e la negacion restrictiva ?

« N’avèva pas gahat nada lèbe »

Parlèrem ja de la negacion totala en occitan gascon. La negacion parciala pòrta sus un element de la proposicion. Generalament, los mots negatius s’emplegan amb la negacion « ne / non... pas » : « N’èi pas minjat arren », « Ne l’èi pas jamei / jamés vist ». La negacion restrictiva conten un element – « que / sonque » – qu’introdusís l’excepcion : « Ne minja pas sonque las hragas deu son casau ».

Los determinants indefinits – « nat, nada » ; « nulh, nulha » ; « cap » –, que marcan una quantitat negativa, s’emplegan amb la negacion completa : « N’avèva pas gahat nada lèbe »… Se lo determinant se tròba dins lo grop subjècte, la negacion presenta pas que lo primièr element : « Nulh testimòni non podèva balhar ua descripcion coerenta de l’accident ».

Los pronoms indefinits – « arren » ; « arrés » ; « degun / digun » ; « cap » ; « nat, nada » – que marcan una quantitat, foncionan tot parièr : « Que torna deu mercat mès n’a pas crompat arren », « Arren ne l’interessava au mercat », « Non l’auré pas hèit véder a degun », « Degun n’ac auré credut sens aquesta pròva ».

Andriu Bianchi, sòci del Conselh lingüistic del Congrès

Bibliografia :

  • Gramatica occitana d'Alibèrt
  • Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu de Romieu & Bianchi

Fòto : Fmickan

En aliança amb La Setmana