Letra de ligason :

Lo Congrès permanent de la lenga occitana

Lo Congrès qu'ei l'organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Qu'amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas e que'u sostienen las collectivitats e lo Ministèri de la cultura e de la comunicacion - DGLFLF.
  • dicod'Òc dicod'Òc
  • tèrm'Òc tèrm'Òc
  • vèrb'Òc vèrb'Òc
  • top'Òc top'Òc
  • express'Òc express'Òc
  • punt de lenga punt de lenga
FR→OC
OC→FR
OC→OC
Istoric

Expressions

« Sudar a galet »

Sudar a galet

Suer à grosses gouttes

punt de lenga

Evolucion de l'escritura

Fotosintèsi

Coma escriure en occitan los fonèmas eretats del grèc e del latin ?

« Fotosintèsi »

Actualitats

  • All
  • Eveniments
  • Institucion
  • Politicas
  • Publicacions
  • Recèrca
  • Ressorsas
  • Tot
  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
load more / hold SHIFT key to load all load all

Mesa en lutz

Lo Basic en linha !

Lo Basic, navèth lexic elementari francés-occitan deu Congrès.

API deu Congrès

Desvolopatz las vostas aplicacions dab las dadas deu Congrès.

Plataforma ReVOc

Balhatz la votz tà bastir la reconeishença vocau en occitan.

Basa textuala

Consultatz la basa textuala occitana BaTelÒc.

Taus telefonets

Descargatz dicod'Òc e verb'Òc au vòste telefonet.

Laboratòri

Utís de consultacion avançada deus lexics deu Congrès.

Lo present qu'ei sus la taula

Quaus mots son tonics, atònes proclitics o atònes enclitics ?

« Lo present qu’ei sus la taula »

Un mot, isolat o integrat dens lo discors, que pòrta un accent tonic sus ua de las soas sillabas : « taula », « present », « lo present qu’ei sus la taula ». Ua sillaba tonica que’s carateriza per un alongament e un ahortiment articulatòri. Quauques mots – la màger part monosillabics – ne presentan pas nat accent tonic ; que son atònes : articles, pronoms personaus conjunts, preposicions... : « Lo vesi sus la plaça ».

Que i a duas categorias de mots atònes : los proclitics qui’s restacan au mot qui segueish e los enclitics a lo qui precedeish. Quan un proclitic se tròba davant un mot de l’iniciala vocalica, que vad asillabic : « L’as vist ? ».

Quan un enclitic se tròba darrèr un mot de la finala vocalica e davant un mot de l’iniciala consonantica, que vad asillabic e los elements que son separats per un apostròf : « Qu’ei content de’u véder » (en gascon l’enclisi qu’ei sistematica dab los pronoms conjunts) ; mes, entà l’article, los elements que son estacats : « la pòrta deu/del burèu » (« deu » / « del » = « de »+« lo »).

Maurici Romieu, vicepresident deu Conselh lingüistic del Congrès

Fòto : Ardfern

En aliança dab La Setmana