Letra de ligason :

Lo Congrès permanent de la lenga occitana

Lo Congrès qu'ei l'organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Qu'amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas e que'u sostienen las collectivitats e lo Ministèri de la cultura e de la comunicacion - DGLFLF.
  • dicod'Òc dicod'Òc
  • tèrm'Òc tèrm'Òc
  • vèrb'Òc vèrb'Òc
  • top'Òc top'Òc
  • express'Òc express'Òc
  • punt de lenga punt de lenga
FR→OC
OC→FR
OC→OC
Istoric

Expressions

« Cala suaud ! »

Cala suaud !

Tais-toi !

punt de lenga

Los vèrbes en -ir 2

Bastir

Las formas conjugadas dins las qualas retrobam lo sufixe /-sc-/ e sas evolucions.

« Que basteishi / Bastissi »

Actualitats

  • All
  • Eveniments
  • Institucion
  • Politicas
  • Publicacions
  • Recèrca
  • Ressorsas
  • Tot
  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
load more / hold SHIFT key to load all load all

Mesa en lutz

Lo Basic en linha !

Lo Basic, navèth lexic elementari francés-occitan deu Congrès.

API deu Congrès

Desvolopatz las vostas aplicacions dab las dadas deu Congrès.

Plataforma ReVOc

Balhatz la votz tà bastir la reconeishença vocau en occitan.

Basa textuala

Consultatz la basa textuala occitana BaTelÒc.

Taus telefonets

Descargatz dicod'Òc e verb'Òc au vòste telefonet.

Laboratòri

Utís de consultacion avançada deus lexics deu Congrès.

Libre

Qual demonstratiu causir : « aiceste », « aqueste », « aquel » | « aqueth », « aceth » ?

« Aqueste libre es fòrça interessant »

En occitan lengadocian coma en occitan gascon, avèm tres determinants demonstatius que son variables en genre e en nombre e que prenon lo genre e lo nombre del nom que determinan : « aiceste » (« aicesta »), « aqueste » (« aquesta »), « aquel » (« aquela ») en lengadocian e « aqueste » (« aquesta »), « aqueth » (« aquera »), « aceth » (« acera ») en gascon designan d’objèctes de mai en mai alunhats d’aquel que parla. Çaquelà, los dos emplegats majoritàriament son respectivament « aqueste », « aquel » pel lengadocian e « aqueste », « aqueth » pel gascon.

Los demonstratius s’emplegan per actualizar una entitat que se n’es pas parlat abans ; s’emplegan tanben per remandar a quicòm que se n’es ja parlat dins lo contèxte : « Aqueste libre es fòrça interessant », « Que veni de crompar un navèth diccionari ; aqueth diccionari que balha la fonetica deus mots ».

Lo demonstratiu mai emplegat es « aquel » / « aqueth ». S’emplega a cada còp qu’es pas necessari de marcar la proximitat immediata o l’alunhament dins lo temps o l’espaci : « Aquel afar portarà pas que d’embestiaments », « Se l’arrestan pas, aquera guèrra en Ucraina que harà milierats de mòrts innocents ».

De segur, cal pas jamai esitar a emplegar las tres formas ont se tròban mas lo qu’estúdia la lenga deu imperativament conéisser las doas formas que son comunas.

Andriu Bianchi, sòci del Conselh lingüistic del Congrès

Bibliografia :

  • Gramatica occitana d'Alibèrt
  • Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu de Romieu & Bianchi

Fòto : Lin Kristensen

En aliança amb La Setmana