8 d’abrial de 2021 : un jorn istoric per las lengas regionalas amb l’adopcion larga de la lei Molac

lei lengas regionalas

Vaquí lo polit 8 d’abrial…

Lo 8 d’abrial de 2021 vestís un caractèr istoric per las lengas de França.

Istoric politicament d’en primièr, perque la màger part dels gropes politics votèron majoritàriament, quitament unanimament a favor de la lei, confòrma a la proposicion del Senat (247 per, 76 contra). Cèrts deputats s’afranquiguèron de las consignas de vòte de lor grope o, pels de la majoritat, del govèrn. Lo bon anar dels debats dins l’emicicle, animats per qualques tensions, demostrèt l’evolucion de l’apreension, de biais transpartisan, de la question pels representants del pòble. Totes, e mai los mai reservats sus d’unes articles de la proposicion de lei, quitament lo representant del govèrn, afirmèron naut e clar lor estacament a las lengas de França ! D’ont mai las lengas regionalas son menaçadas, d’ont mai comptan pels locutors, pels abitants, pels elegits e per tota la societat. Es una virada.

Istoric tanben concrètament, perque amb aquela lei, las lengas regionalas dintran dins lo còdi del patrimòni al títol de patrimòni immaterial, çò qu’implica de mesuras de proteccion e dins lo còdi civil notadament pels noms e los signes diacritics. La lei oficializa tanben l’utilizacion de las lengas regionalas dins l’espaci public. Brembem que fa pas gaire un cònsol del País d’òc foguèt perseguit pr’amor d’un panèl bilingüe.

Per l’ensenhament la lei prepausa de possibilitats novèlas :

  • L’immersion dins l’ensenhament public es securizat .
  • L’obligacion del pagament del prètzfach escolar per las escòlas associativas immersivas es una bona novèla pel malhum de las escòlas Calandreta,
  • La possibilitat d’espandiment de l’ofèrta d’ensenhament per que tot escolan que demora dins l’espaci lingüistic occitan e desirós d’aprene aquela lenga pòsca trobar satisfaccion prèp de l’ostal. Al nòstre vejaire, es l’avançada mai bèla.

Lo Congrès permanent de la lenga occitana a participat, amb las autras associacions sòcias del collectiu Pour Que Vivent Nos Langues (notadament per l’occitan la FELCO, la Confederacion Calandreta, l’IEO, OcBi, l’AELOC, lo Felibritge, lo Fòrum d’Òc), al compliment d’aquela lei.

Al nom del Congrès, mercegi totes los parlamentaris que, conscients de l’enjòc istoric, sostenguèron aquela proposicion de lei, los presidents de Regions e de Departaments, los cònsols e totes los elegits locals que nos apevèron dins las nòstras intervencions, atal coma totes los que participèron a aquela campanha. Sètz nombroses a aver interpellat vòstres elegits e a aver relevat l’informacion : aquela victòria es tanben la d’una societat civila modèrna, progressista e republicana. Vaquí una bèla victòria collectiva !

Fin finala, teni a saludar la tenacitat del deputat Paul Molac que s’esperfòrça dempuèi d’annadas e se vei aquí recompensat.

Aquela lei, o avèm dich, es istorica. Pòt pas èsser la sola responsa per la subrevida de nòstras lengas. Es una estapa d’un camin long, o sabèm.

Èra jà un 8 d’abrial, en 2019, que lo Congrès permanent de la lenga occitana, ELEN e Kevre Breizh, organizavan una jornada de reflexion al Palais del Luxemborg. Aviam convidat totes los parlamentaris, deputats e senators, a se mainar de l’avenidor de las lengas regionalas en França, e mai que mai de lor ensenhament, en seguida d’una reforma del BAC que s’anonçava catastrofica per l’ensenhament opcional al licèu, e per delà, per sos efièches collaterals.

Dos ans pus tard, jorn per jorn, una proposicion de lei sus las lengas regionalas, portada pel deputat breton Paul Molac e son grop, es adoptada a una majoritat larga en segonda lectura a l’Assemblada Nacionala. Es mercé a un trabalh pacient amb l’ensem dels actors pertocats que s’es pogut ganhar aquela capitada. Aquela victòria es una estapa que demandarà de mobilizacions novèlas, las escasenças electoralas venentas o nos van remembrar.

Gilabèrt Mercadièr, president del Congrès permanent de la lenga occitana