Arron la soa fondacion a Bordèu dab l’APORLOC (Associacion de prefiguracion de l’organisme de regulacion de l’occitan), e la soa purmèra sedença au Castèth d’Este de Vilhèra, còsta l’equipa de l’Institut occitan d’Aquitània (In-Òc), l’istòria deu Congrès que paginavira au parat deus sons 10 ans.
Aquela novèla circulara es nascuda del rambalh provocat per la lamentabla censura pel Conselh constitucional de l’ensenhament immersiu, metòde pedagogic que fa de la lenga segonda a aprene la mai emplegada dins l’aprendissatge e la vida de la classa.
Cent vint e cinc cançons, culhidas al fial de vint ans de collèctas fachas mai que mai per l’Institut d’Estudis occitans del Cantal, e tanben en collaboracion amb l’Agence des Musiques traditionnelles d’Auvergne (AMTA), mai d’autres apassionats de la cultura occitana.
Lo divés 22 d’octobre passat que’s tienó a Baiona un collòqui organizat per Euskal Konfederazioa e Euskaltzaindia - Academia de la lenga asca, en partenariat dab la mairetat de Baiona, titolat : Lei tà çò de la proteccion e la promocion deu patrimòni lingüistic. Quinas perspectivas ?
Aviat en 2019, lo projècte ReVOc de la purmèra reconeishença vocau en occitan que prava, e qu’ei possible sonque mercés a la contribucion de tots los actors qui s’i hèn entà mutualizar las loas dadas lingüisticas dens l’amira d’un projècte comun.
Publicacion novèla a las Edicions L'Harmattan dins la colleccion dels Parlers du Croissant : Le Croissant linguistique : entre oc, oïl et francoprovençal ; Des mots à la grammaire, des parlers aux aires, jos la direccion de Louise Esher, Maximilien Guérin, Nicolas Quint & Michela Russo.