Aquela antologia de Joan Ros ofrís pel primièr còp un panorama de l'ensemble de la literatura escrita en Auvèrnhe e en Velai.
Lo 23 de genèr passat, la fondacion Wikimédia qu'organizè dab lo sostien de la DGLFLF un seminari arron lo desvolopament de la contribucion a Wikipèdia tà las lengas de França.
Bona annada, urosa e granada per vosautres, los vòstres e la nòstra lenga
Baste que l’an novèl
valga mai que non pas lo vièlh….
L’an vièlh 2015, o cal ben dire, es estat òrre, un annus horribilis, al nivèl internacional, nacional e per l’occitan.
L'Agéncia Nacionau de la Recèrca e de la Tecnologia que sòrt d'atribuir a l'etnopòle InÒc Aquitània ua borsa CIFRE tà integrar a la soa equipa ua estudianta qui hè ua tèsi de doctorat en recèrca e desvolopament.
Divendres lo 8 de genièr, a l'escasença d'una ceremònia al CIRDÒC, los professors de l'Universitat Paul Valery de Montpelhièr Felip Martel e Maria-Joana Verny recebèron los insignes de « Cavalièrs de las Arts e Letras ».
Las ressorsas d’Occitanica son ara presentas dins Gallica, gràcias al pòl associat ligat entre la BnF e lo CIRDÒC.
La Federacion de las Calandretas de Lengadòc decidiguèt d'organizar una jornada pòrtas obèrtas lo 23 de genièr de 2016 dins cada establiment Calandreta de la region.
La FELCO fa una crida a comunicacion pel collòqui de la FLAREP que se debanarà del 22 al 24 d'octobre a Montpelhièr e qu'aurà per tematica « Identitat e alteritat. Las lengas regionalas en França. Per una ciutadanetat obèrta ».
Las edicions Lambert-Lucas publican Description de l’occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et dans les communes voisines de Jean Sibille.
Per Noste que publica un diccionari intermediari francés-occitan gascon de 7 350 entradas.
Lambert-Lucas publica aquela colleccion de tèxtes de Felip Martel, amassats e presentats per Maria-Joana Verny e Yan Lespoux.
Dins la rejada de sa seria de libres sus la toponimia dau Lemosin, Ives Lavalada publia un novel obratge sus los noms de luòcs en Cruesa.
Lo 17 de noveme, a Onessa e Laharí, un quinzenat de mediatecaris de las Lanas que participèn a un dia de formacion a la literatura occitana gascona organizada per l'InÒc Aquitània.
Lo CIRDÒC a aviat lo Repertòri del Patrimòni Cultural Occitan (RPCO). Aquel portal a per tòca de regropar progressivament las entresenhas sus las òbras, los fonses documentaris, los luòcs, las personalitats e las expressions immaterialas que fan la riquesa del patrimòni cultural occitan.
Lo Congrès permanent de la lenga occitana e lo laboratòri CLLE-ERSS (CNRS/Universitat Tolosa-Joan Jaurès) qu'an aviat ua aliança entà la creacion d'un lexic obèrt de las formas flechidas de l'occitan (Loflòc).
L'Etnopòle InÒc Aquitània e la DGP deu Ministèri de la Cultura qu'organizan a Vilhèra los 11 e 12 de noveme au Castèth d'Este lo 1èr Seminari annau en etnomusicologia de França entitolat « Espiars crotzats suus procèssus de transmission de las musicas tradicionaus en França ».
Lo CIRDÒC e l'Agéncia Nacionala recèrca e tecnologia (ANRT), en aliança amb lo laboratòri de recèrca LLACS-RedÒc e l'Universitat Paul Valery de Montpelhièr, an signat amassa una convencion CIFRE a l'entorn de las tecnologias del lengatge.