Au debut d’aqueste mes, lo Conselh deus drets de l’Òmi de las Nacions unidas qu’adrecè ua letra a l’intencion deu govèrn francés, tà çò de la decision deu Conselh constitucionau de censurar la lei Molac : « Que cranhem que l’adopcion e l’aplicacion d’aquesta decision e poscan desencadenar prejudicis importantas aus drets umans de las minoritats lingüisticas en França ».
Tres raportaires especiaus que cosignèn aquesta letra : Fernand de Varennes, sudafrican, especialista de las questions tocant las minoritats, Alexandra Xanthati, grèca, especializada deu maine deus drets culturaus e Koumbou Boly Barry, burkinabe, especialista deu dret a l’educacion.
Que denóncian, com ac rapòrtan Ouest-France, Le Figaro o enqüèra França 3, que pòt autanplan « portar prejudici a la dignitat, a la libertat e a l’egalitat e a la non-discriminacion com a l’identitat de las personas de lengas e culturas istoricas minoritàrias de França ».
Lo Conselh que demanda doncas explicacions au govèrn francés, en notar de mei un « risc de tractament diferenciau enter la lenga anglesa d’ua part, e las lengas minoritàrias de l’auta part, au còr deus establiments qui asseguran lo servici public de l’ensenhament o deus qui’us son associats ».
En reaccion, lo deputat Paul Molac que notè qu’un deus problèmas màgers ei que « França s’estima que n’i pas nada minoritat suu son territòri ». Dab aqueras recomandacions de las Nacions Unidas, qu’ei adara l’Estat qui a la pelòta en man.