Unicament publicats en occitan fins adara, los poèmas de Max Lafarga n’avián jamai fait l’objècte d’una traduccion en francés.
Es causa faita ara amb aquel recuèlh bilingüe que dona a legir e a escotar, mercé al disc que l’acompanha, una òbra contemporanèa d’una granda finessa poetica enrasigada dins lo parlar de l’enfança.
Nascut en 1942 a Pena d’Agenés, dins Òlt e Garona, d’un paire paisan e d’una maire regenta, Max Lafarga es l’autor d’una òbra poetica en occitan premiada per de nombrós prèmis e l’obtencion del títol de Mèstre en Jòcs de l’Acadèmia dels Jòcs florals de Tolosa.
D’en primièr ensenhaire cooperant en Africa, Max Lafarga es estat aprèp, pendent vint-e-cinc ans, professor d’occitan e de francés a Lengon, en Gironda. Collaborator de la revista Lo Gai Saber, demòra uèi a Cauç Dròt, a la riba de Garona.
Son enfança paisana dins Òlt e Garona, son compairatge amb la natura, sas annadas al Magrèb, los rituals de la vida vidanta, la celebracion de la femna e de l’amor constituïsson sas principalas sorgas d’inspiracion.
Aquel recuèlh es embessonat amb un filme documentari en occitan (sostitolat en francés) realizat per Patric La Vau e titolat Max Lafarga, enfachilhat de poësia.