La seguida de la cronica d'Isabelle Collomb, toponimista al Congrès, dedicada a la toponimia occitana dins la quala evocarà l'avançada de sas òbras e diferents aspèctes e nocions d'aquela disciplina. Nos informarà tanben de l’actualitat de la recèrca e de las publicacions.
Las fortificacions e la susvelhança
Las fortificacions
Après las sègas e los palencs, las barraduras se fan mai solidas, mai perenas e mai defensivas.
Lo tèrme « paret » pòt designar tant plan un mur, una muralha, una paret, que la frontièra naturala que constituís un escarpament rocassós. Paris [París] a Valhac (Òlt) (uèi dins la comuna de Còr de Causse) constituís un limit d'amb Montfalcon, Paris [París] a Sent Lon (Nauta Garona) es situat en limit exacte ambe la comuna de Naoelhas, Les Paris [Los París] de Casaugitat (Gironda) en limit visible ambe Clairac. Tot parièr Les Parisots [Los Parisòts] de Calés en limit de Coson, Parets [Parets] a La Redòrta (Aude), en limit d'Asilha lo Comtal, etc.
Es lo sens de l'ancian occitan « muralha » eissut del de « levada de tèrra » que lo mot « terrièr » pren dins los noms dels lòcdiches Le Terrier [Lo Terrièr] de Cremps e de Relhac (Òlt), de Riu Cau (Gironda), de Morette (Isèra), Sent Grapasi d'Aimet (Dordonha), etc.
L'idèa de « muralhas » crida la de « fortificacion » qu'es fòrça presenta en toponimia. Se trobarà aicí de tèrmes qu'an fargat de toponims dont lo sens de fortificacion inclutz lo de defensa de la frontièra.
Los « reducts », « las redotas » e las « casamatas », que son de pichons fòrts resclauses s'encontran tanben en toponimia. Les Casemates [Las Casamatas] de Blars (Òlt) son en limit d'amb Espedalhac, las de Sant Nari (Var) tot prèp d'Èvena e del Baucet ; Le Reduc [Lo Reduc] de La Vèrnha (Òlt) es situat sus una nautor en limit d'amb Gramat, Reduc [Reduc] de Sent Latier (comuna occitana iseresa) en limit d'amb Chastilhon e Sent Joan (Droma).
Los « fòrts » enfin, construccions defensivas per excelléncia, son tanben, plan sovent, e plan logicament, a las frontièras de lors territòris. Es lo cas del Mas de Beaufort [Mas de Belfòrt], lòcdich desaparegut dempuèi pauc de temps de las cartas, situat en limit de las comunas de Sant Martin e de Larnagòl (Òlt), dont lo nom exprimís clarament lo caractèr defensiu amb l'adjectiu « bèl » que cal segur comprene al sens de « grand » e « fòrt », « fòrt, fortalesa » tot coma dins Beaufort [Beufòrt] de La Ròcha Canilhac (Corresa), castèl tot pròche del limit de sa comuna d'amb Champanhac la Pruna, Belfort [Belfòrt] de Molandièr dins Aude a proximitat de Gibèl…
La susvelhança
Los toponims qu'evòcan la susvelhança son egalament plan nombroses e totjorn tanben logicament situats sus de luòcs-frontièra. D'unes evòcan la simpla idèa de « agachar », mas fòrça maites exprimisson mai clarament la de « gach » e de « velha ».
Lo tèrme lo mai sovent emplegat per evocar l'agach es « mirar » qu'a de nombroses derivats toponimics. D'unes fan referéncia al ponch de vista que se pòt aver d'endreches, los Bellemire [Bèlamira] e Mirabel [Mirabèl] son plan de « miradors » amb lo sens francés del mot « belvédère ». Mas es pas lo cas de totes. Mirabel [Mirabèl] a Albossèira (Ardecha) es un ponch naut tot pròche del limit d'amb la comuna de Baufred ; Mirabelle [Mirabèla] a Brot e Le Vernet (Alièr) es als confinhs dels territòris del Maiet d'Ecòla, de Sant Ponç e d'Escuròlas ; Lo Pech de Mirande [Puèg de Miranda] es una eminéncia situada dins una partida del territòri de Crabairet (Òlt) bordada a l'oèst per la comuna de Bosiès e a l'èst per la de Tor de Faure, çò qu'en fach un sit d'observacion privilegiat, una « miranda », essent un mirador. Tot parièr Mirande [Miranda] a Meràs (Arièja) domina los territòris de Lobaut e La Tor (Nauta Garona). Se poiriá balhar atal de desenats d'exemples.
Es lo tèrme « miracle », « torreta servissent a l'observacion » que balha son nom al Pech Miracle [Puèg Miracle] de Fraissinet, a l'exacte limit entre aquela comuna e La Mota de Cassèl (Òlt), e a Miracle [Miracle] a Fontanilhas (Nauta Garona) tot prèp de Bonrepaus d'Aussonèra e de Liars (Gèrs),
Los micro-toponims eissuts del vèrb « catar », « veire » en ancian occitan son pro nombroses en domeni occitan. Sus las vint ocurréncias repertoriadas sul géoportail de l’IGN, dètz e sèt son en limit visible de lor territòri actual. Es lo cas per exemple de Cataro [Cataron] a Puèg la Garda (Tarn e Garona) en limit d'amb Valhorlhas (Avairon) o de Catarou [Cataron] a Clarmont d'Auvèrnhe (Puèi de Doma), siti istoric de las usinas Michelin situat entre Clarmont e Montfarrand, o encara de Catarous [Catarons] a Sarcòs (Gèrs) e de Catarouy [Cataroin] a Traversèras (Gèrs) que son totes dos sus de nautors.
Los toponims qu'indican qu'un luòc es propici a una activitat de susvelhança e de proteccion o efectivament utilizats coma tal, son sovent eissits de vèrbs. Demest aqueles vèrbs, se tròba « gachar » o « gaitar » que coneis tanben las formas « agachar » e « agaitar ». Totas pòrtan lo sens de « susvelhar, espiar » e emanan del franconian *wahten, « èsser sus sos gardas, susvelhar » qu'a egalament fornit « gachons » qu'avèm evocat a prepaus de las bòrnas. Les Gachies [Las Gachiás] d'Espedalhac (Òlt) se tròban a proximitat del limit de las comunas d'Espedalhac e de Gresas. Lagage [La Gacha] a Solòme (Òlt) fach limit entre las comunas de Solòme e de La Bastida Fortunièra e es situat sus una nautor. Son nom es una corrupcion de « la Gacha », « punteja naut de susvelhança », çò que confirma la grafia La Gache portada sus la carta de Cassini. Se pòt pensar qu'enva tot parièr per La Gacherie [La Gacheriá] a Sent Medard d'Eissiduelh, en limita ambe Clarmont d'Eissiduelh o per Lagage [La Gache] a Gaujean (Gèrs) (portat Gagé sus la carta de Cassini) tot pròche de Vilafranca (d'Astarac).
« Garar » e « agarar » son doas formas verbalas eissudas del germanic *waron, « observar » qu'an balhat de toponims qu'exprimisson una idèa de susvelhança. Se pensa per exemple al Pech Agarnou [Puèg Agarnon] a Varaire (Òlt), a Agard [Agar] a Aubin (Avairon), polida nautor que susplomba la val que separa Aubin de Vivièrs, als Agards [Agars] de Fons (Òlt), en limit exacte ambe Lissac e Moret. Cal pasmens velhar a far pas de confusion amb una possibla origina dins lo tèrme occitan « agar », varianta de « agast ».
La « velha » representa tanben la « vigia », la « sentinèla ». Se tòrna trobar lo tèrme qu'exprimís doncas una idèa de defensa o de susvelhança, dins Le Pech l’Abeille [Lo Pech la Velha] a Concòts (Òlt), los Pech Labeille [Puèg La Velha] de Cregòls e d'Escamps (Òlt), L’Abeille [La Velha] de La Bastida en Val (Aude) a l'exacte limit d'amb Vilatritols, o encara dins La Veille (o Veil) [La Velha (o Velh)]de Saorj (Alps Maritims) a la frontièra de Brelh de Ròia.
Acabarem aquela evocacion de la susvelhança per un substantiu : « bada » que pòrta a l'encòp lo sens de « gach » e lo de « sentinèla ». Es el que se tòrna trobar dins Lavade [La Bada] a Còrn (Òlt), nautor susplombant la val del Cele, de cap al Château de Roquefort [Castèl de Ròcafòrt], posicion ideala per far gach e dins lo Pech de Labade [Puèg de la Bada] a l'exacte limit de las comunas de Senebièras e de Calvinhac (Òlt), dominant Òlt. La Bade [La Bada] d'Esperauças (Tarn) o de Trelha (Aude) son situats sus de ponches culminants, coma L'Abadère [La Badèra] de L'Ila d'Arbeishan (Gèrs) es en limit exacte d'amb Montesquiu.
(a seguir)
Isabèla Collomb