Lo Congrès permanent de la lenga occitana que pòrta un programa d'accion dens l'encastre deu Contracte de plan Estat-Region (CPER) 2021-2027 entà las regions Auvèrnhe-Ròse-Aups, Navèra-Aquitània e Occitània :
Que s'ageish d'un projècte d'infrastructura numerica dedicada a la lenga occitana, permetent de crear, estructurar e religar divèrsas ressorsas lexicograficas, textuaus e toponimicas a l'entorn d'ua interfàcia de consulta publica, d'un nivèu d'excelléncia comparabla au Centre national des ressources textuelles et lexicales entà la lenga francesa. Aviat en 2024, lo programa que preved divèrsas òbras, dont la redaccion deu diccionari generau informatizat de la lenga occitana, la restauracion de la toponimia occitana (en associacion dab l'IGN) sus las duas regions e lo tractament massiu de las dadas a l'estandard TAL (tractament automatic de las lengas).
En 2025 que pujè lo programa operacionau, mobilizant expertesa scientifica, innovacion tecnologica e cooperacion estreta dab las collectivitats, las institucions culturaus e los aliats academics.
Dens aqueth encastre lo Congrès que contunhè lo desvolopament deu Diccionari generau informatizat de la lenga occitana (DGILO), pèira angulara de la futura platafòrma. Que s’ahortí l’equipa lexicografica, d'ara enlà estabilizada a l'entorn de cinc lexicografes e d'ua gestionària de dadas, devath la direccion scientifica d'ua comission deu Conselh lingüistic deu Congrès. L'arribada de dus navèths lexicografes que permetó a l'equipa de trobar un ritme navèth de crotzèra, dab 2 805 articles creats au dia de uei e impulsat ua dinamica navèra permetent d'ara enlà de’s projectar a 17 000 articles en sortida de programa (2029).
En mei que s’ahortín las atrunas numericas suu periòde :
- Enriquiment deu Cercador, motor de recèrca contextuau dens un còrpus de mei de 1 000 òbras (romans, poesias, revistas, òbras lexicograficas) aumentat en 2025 per la numerizacion de de mei de 200 òbras literàrias de referéncia cobrint l'ensemble deus parlars d'òc, en aliança dab lo CIRDOC-Institut occitan de cultura.
- Evolucion de la platafòrma TEI (l'atruna de redaccion deu DGILO), dab mei d’ua optimizacion foncionau permetent de har panar temps a l'equipa de lexicografia ,
- Creacion de Freqlex, atruna de frequéncias lexicaus basada sus un còrpus de 12,2 milions de mots.
Lo Congrès que perseguí en 2025 la realizacion deu Plan de restauracion e de valorizacion de la toponimia occitana, miat en convencion dab l'IGN que lo Congrès ei lo referent entà l'analisi ortografica e la correccion deus toponimes d'origina occitana.
La nosta toponimista que podó tractar, sus 234 comunas despartidas sus tres regions (Auvèrnhe-Ròse-Aups, Novèla Aquitània e Occitània), 15 584 microtoponimes atau com de mantuns idronimes e odonimes.
L'annada 2025 que vedó tanben l'enriquiment de la basa bibliografica a 849 referéncias, dont 171 novèlas, lo despulhament sistematic d'archius departamentaus, e l'estructuracion d'un inventari tematic e geografic complet.
Lo Congrès que responó tanben a mantuas sollicitacions gessidas de collectivitats, d'associacions e de servicis regionaus entà sensibilizar mei enqüèra a l'importància de la toponimia com patrimòni immateriau, per conferéncias, talhèrs pedagogics e trobadas academicas
Fin finau lo pòle informatic qu’installè la sòla tecnologica deu futur topòc : aquera basa bèra “mair” on caberàn l'ensemble de las informacions toponimicas occitanas e qui serà interopérable dab los estandards cartografics e basas de dadas (Géoportail, Openstreetmap, Wikidata). Entad aquò har, que s’engatjè un tribalh sus la definicion de format de dadas, qui serà en TEI-P5, un format XML dejà utilizat entà las dadas lexicograficas deu Congrès, e lo desvolopament de programas de conversion e d'extraccion de dadas. Los toponimes de la zòna occitanofòna sus Openstreetmap qu'estón atau collectats, que serviràn de basa de tribalh aus toponimistas .
Lo Congrès que seguirà en 2026 lo lançament d'aqueths programas estructurants, en collaboracion dab los sons partenaris institucionaus, scientifics e territoriaus, entà garantir la transmission, la visibilitat e la reconeishença de la lenga occitana dens l'ensemble deu son maine lingüistic.