Au parat de la reünion deu consòrci qui's tienó a Baiona los 20 e 21 de heurèr 2025, que’s hasó ua presentacion deu projècte Linguatec-IA. Plusors intervencions que permetón atau de har comptes deus avançaments deus diferents membres deu consòrci en mestior d’intelligéncia artificiau.
Itziar Cortes, representanta de la fondacion Elhuyar e coordinatora deu projècte que presentè aus participants las claus màgers de Linguatec-IA: « Linguatec-IA qu’ei un projècte de cooperacion concebut entà promòver lo desvolopament numeric de las lengas minorizadas ». Cortes qu’insistí sus l’importància, entad aqueras lengas qui dispausan de chic de ressorsas, d’ahortir per aqueth projècte lo tractament deu lengatge naturau. « Lo tractament deu lengatge – ce horní – qu’ei ua atruna poderosa entad aqueras comunautats lingüisticas, pr’amor que contribueish a avitar la lenga e a’n promòver eficaçament lo son usatge. La qualitat deu tractament deu lengatge naturau n’ei pas la medisha entà totas las lengas, e dongas la collaboracion qu’ei essenciau entà poder desvolopar navèras ressorsas e navèths apèrs lingüistics ».
Lo director d’IKER-CNRS, Urtzi Etxeberria que prengó la paraula ad arron entà explicar que « tà çò de l’euskara, qu’ei essenciau de har compte de las diferentas variantas dialectaus parladas de las duas parts de la frontèra, entà obtiéner apèrs adeqüats en lo maine de l’Intelligéncia artificiau, e qu’ei precisament – ce digó – lo ròtle de Linguatec-IA ; atau, l’euskara parlat au País Basco Nòrd ne’n serà pas qu’ahortit ». Tau que serà la contribucion deu centre de recèrca IKER-CNRS au projècte Linguatec-IA : « que portaram las nostas coneishenças en lingüistica basca e dens lo tractament deu lengatge automatic, en bèth har compte de la nosta experiéncia en la creacion d’apèrs entà l’euskara ».
Entà acabar, Oihane Cantero (cercaira au centre d’Intelligéncia artificiau Orai promovut per Elhuyar) que balhè informacions tà çò deus progrès realizats en aqueras darrèras annadas dens lo maine de l’Intelligéncia Artificiau : « los Modèles Grans de Lengatge (Larg Language Models o LLM) que portèn cambiaments deus grans, gràcias a la lor capacitat a compréner lo lengatge uman e a’u tornar crear ». Cantero, especialista en la matèria, qu’amuishè la dificultat de las lengas minorizadas a desvolopar aqueths modèles grans de lengatge : « los LLMs que’s neureishen de vastes ensembles de dadas de lengatge entà reconéisher e interpretar lo lengatge uman. Las lengas minorizadas ne dispausan pas ni d’un volume gran de dadas (de tèxtes), ni d’ua poténcia de calcul sufisenta entà tractar quantitats autan granas de dadas ». Atau, ce soslinhè, qu’ei indispensable d’explorar navèras vias entà non pas demorar en retard, e favorizar la cooperacion enter aqueras lengas.
- Entà apregondir lo subjècte, que vs’invitam a léger l'entertien dab Benaset Dazéas per France Bleu (en francés) : Ací
- Tà’n saber mei suus projèctes deu consortium LINGUATEC-IA : Ací