Cars administrators, cars conselhièrs,
Cars actors e usatgièrs del Congrès,
Caras amigas, cars amics de la lenga nòstra.
Solide, 2020 es estada una plan marrida annada per la santat e l’economia del país mas tanben per la lenga e la cultura occitanas qu’an patit de l’acantonament, d’una vida sociala e culturala plan demesida e de mesuras que li pòrtan pèrda, mai que mai dins l’ensenhament. Aquela marrida passa sembla ben se voler estirar sus 2021… Baste ça que la que l’an novèl valga mai que non pas lo vièlh !
La marrana a pas empachat lo Congrès de trabalhar e teni a mercejar totes los qu'an contribuït a son prètzfach, a començar per la còla dels permanents mas tanben los conselhièrs, partenaris e benevòls qu'an portat lor competenta e preciosa contribucion.
De ressorsas novèlas son estadas mesas en linha : diccionari dels noms pròpris, diccionari de las locucions, còrpus del Congrès, fonetizaire, etc.
Son estats editats lo Diccionari toponimic de las comunas de Dordonha amb la seccion Novelum de l’IEO e una novèla edicion del Dictionnaire du Béarnais et du Gascon modernes de Simin Palay.
Lo Basic, lexic ortografic e referencial francés-occitan alargat a las grandas variantas de l’occitan es en maquina, en cors de revision, per una mesa en linha a la prima.
Lo conjugador de l’occitan lemosin serà leu acabat.
La realizacion del Diccionari general de la lenga occitana, tot en occitan, òbra màger de referéncia e de regulacion, jos la direccion de Patric Sauzet, president del Conselh linguïstic, es plan aviada. Es una òbra de longa man e esperam que poirà èsser pres en compte pel Contracte de plan Estat-Region (CPER) venent.
Pel TAL (tractament automatic de las lengas) e la fuèlha de rota del numeric, lo projècte Linguatec a plan avançat amb l’enregistrament e lo tractament de las donadas per la sintèsi vocala e lo formatatge de las ressorsas pel traductor automatic occitan-francés. Un article scientific sus aquel trabalh es estat retengut pel Congrès prestigiós LREC (Language Ressources and Evaluation Conference) de Marselha.
Lo programa de desvolopament de la reconeissença vocala per l’occitan e l’aragonés (ReVOc) en partenariat transfrontalièr avança tanben. Un còrpus massiu es enriquit amb de productors de contengut (ostals d’edicions, ràdio, television, particulars...) e una plataforma contributiva es en linha. Serà d’una granda utilitat per de novèlas recèrcas e produccions.
Compte tengut de las mesuras regressivas que menaçan l’occitan dins los mèdias e l’ensenhament, lo Congrès, e mai s’es pas sa mission primièra, a menat en 2020 e contunharà en 2021 d’accions e de demarchas per parar lo semenat, mai que mai per l’ensenhament en ligason amb los elegits, las institucions e lo collectiu Pour Que Vivent Nos Langues.
2020 es estada l’annada de totes los dangièrs per l’occitan amb la menaça sus l’ensenhament mas tanben las dificultats de tota mena de las associacions de promocion de l’occitan, dificultats crescudas per la crisi sanitària e economica.
Pr'aquò l’annada s’es acabada amb doas bonas novèlas, un espèr :
- Los senators an votat lo 10 de decembre amb una polida majoritat la proposicion de lei « relative à la protection patrimoniale des langues régionales et à leur promotion ».
Lo debat es estat d’una granda qualitat. Las asenadas costumièras que s’ausisson dins aquela mena de debat son pas sortidas aqueste còp. Los gropes de deputats favorables, quina que siá lor familha politica, s’èran endevenguts per capitar e an tornat metre d’articles qu’èran estats fòrabandits en primièra lectura pels deputats, jos la pression del govèrnament, o cal ben dire, que sembla pas saber que lo candidat a la presidéncia e son partit En Marche ! avián fach saber a la fin de la campanha de 2017 qu’èran per una lei e un estatut en favor de las lengas regionalas e de lor transmission, tot un programa... Un article ajustat pel Senat permetriá, se passava, una ofèrta generalizada d’ensenhament… Ara per passar del sòmi a la realitat demòra a far lo trabalh de convéncer una majoritat de deputats coma o son estats una majoritat de senators…
- las convencions Estat-region per l’occitan , previstas per la lei, son estadas enfin signadas per las acadèmias de Tolosa e Montpelhièr amb la region Occitània.
Bona causa, mas cal ben dire qu’es amb 3 ans de retard, que i a pas res encara pel Levant e pel nòrd d'Occitània e que amb las mesuras nacionalas mortifèras serà pas de bon far per aténher los objectius...
Ongan la mobilizacion unitària de totes es doncas mai que pus indispensabla per sortir l’occitan del fangàs. La demesida de la pandemia, acantonada a son torn per la vaccinacion, nos permetrà de nos tornar far ausir. Lo debat final de la proposicion de lei e las eleccions tornaràn èsser un moment per aquò far. Son d’escasenças que calrà pas mancar !
En mai de desirar a cadun la bona annada amb d’en primièr la bona santat, desirem-nos doncas de vam per una fòrta mobilizacion, e, baste siá, una lei e los mejans d’un avenidor per la nòstra lenga.
Ne tornarem parlar.
Gilabèrt Mercadièr,
president del Congrès permanent de la lenga occitana