Mai de 30 ans après la publicacion de son Òbra poetica, seguida de quauques rares recuèlhs
coma Dotze taulas per Nòstra Dòna o Ai tres òmes a taula, a miègjorn, avètz aicí tota una part demorada inedicha de la poesia de Joan Larzac.
Un silenci editorial trencat ara amb Se rauqueja ma votz, que lo poèta jamai a pas quitat d’escriure al long del temps e de la vida.
E mai atrabalhit d’annadas per acabar son òbra grand de traductor, la Bíblia integrala en lenga d’òc, Larzac s’es avodat de longa a una escritura pus personala.
Aicí, en continuitat amb los primièrs recuèlhs, la poesia de Larzac acara totas las fàcias de l’umanitat, a l’escota dels trabucs e dels espèrs del monde, uèi coma ièr : interrogacions sus l’existéncia coma contemplacion dels païsatges del Liban o del Lengadòc.